L’origen de la població de Caldes d’Estrac es remunta a l’establiment cèltic a la zona, d’on provindria el terme Estrac. I tal com passa a moltes poblacions termals de Catalunya, el màxim desenvolupament arribà amb els romans. Caldes d’Estrac es beneficià dels privilegis de ser considerada municipi de dret llatí gràcies a les seves aigües termals, distingides pels romans amb la denominació d’Aquae Calidae. La seva situació vora de la Via Augusta, principal via de comunicació entre Roma i Cadis, fou un factor clau per al ple desenvolupament de la vila.

Els romans alçaren les termes al peu del turó de Caldes, dins la vila vella, punt on el deu d’aigua termal brolla a l’exterior. Aquestes termes es troben sota els actuals banys termals de Caldetes, nom amb el qual és coneguda la població popularment.

Durant l’època medieval, a prop de les fonts termals es construí una església i un hospital, per iniciativa del cavaller barceloní Pere Gruny. Més tard, una comunitat religiosa de l’ordre dels deodats es féu càrrec de l’hospital fins al 1379, per passar posteriorment a mans de l’Església. La propietat de les aigües de Caldetes va passar més tard a la monarquia fins que el 1818 l’ajuntament de la població adquirí la seva propietat i en començar a explotar les aigües.

Durant la segona meitat del segle XIX i primera del XX, l’època d’or dels balnearis, Caldetes esdevingué un important centre d’estiueig dins el mapa català gràcies a les seves aigües, on passaven llargues temporades personatges de gran rellevància en la societat de l’època, com el poeta Jacint Verdaguer, acompanyant com a capellà els marquesos de Comillas. També Joan Maragall passà allà bona part dels estius de principis de segle. Joaquim M. De Nadal o Apel·les Mestres sovintejaren també la vila a finals del segles XIX, que li inspirà el caliu mariner que es traspua en les seves novel·les.

Actualment el balneari està situat en el terme municipal de Caldes d’Estrac a la costa del Maresme, a 36 Km al nord de Barcelona, just sota l’Ajuntament i a pocs metres sobre el nivell del mar. L’origen d’aquest establiment, com ja s’ha dit, es remunta a l’any 1818, quan l’Ajuntament es feu càrrec del deu d’aigua termal. La font, annexa a l’establiment, data del 1940.

L’establiment es rehabilitat el 1994, un cop realitzades les obres i reformes necessàries, i és en l’actualitat l’únic establiment termal de titularitat municipal de Catalunya. Està ubicat just damunt de les antigues termes romanes. A través d’un passadís central s’accedeix a les diferents sales que es troben a cada costat d’un edifici d’una sola planta lineal. Les cambres dels banys observen una estructura en forma de volta que afavoreix la ventilació.